NAAKHUM LYRICS

1. Foc joliu (Visca el foc)

Visca la claror del foc visca sa claror.
Foc, foc, foc joliu crema, crema amb gran delit.
Foc, foc, foc joliu alegra'ns la nit.
Visca l'escalfor del foc, visca l'escalfor.
Foc, foc, foc joliu crema, crema amb gran delit.
Foc, foc, foc joliu alegra'ns la nit.

2. Planeta hostil

Som en un planeta hostil
Érem isolats d'una certesa
A tota hora la vida penja d'un fil
Som en un planeta hostil
Rere l'espectacle, entre tendresa
Prou sovint mana la gent més vil
Som civilització, sols d'aparença més gentil
Construïda amb sang i fetge, en veiem sols el perfil
Encallats en la cruïlla evolutiva, en un procés febril incapaços de reconèixer en nos la crueltat subtil
Però vers tota altra espècie som un ésser hostil
El domini del més fort ha pujat amb l'esgraó civil
Però mai ha deixat de ser un planeta hostil
Els de dalt sempre han fuetejat una mica menys al més servil
Som en un planeta hostil
La vida penja d'un fil
És un planeta hostil
Un planeta hostil
Un sacrifici o dos-cents mil
És el preu a pagar per cada nou abril?
Un sacrifici o dos-cents mil al servei de llur benefici mercantil
I d'aquesta hostilitat no en trobaràs asil un cop vegis el món fora la rondalla infantil
Podràs celebrar la vida intentant ser humil
Si no aprens a protegir-te, et trauran fins al marfil!
I d'aquesta hostilitat no en trobaràs asil un cop vegis el món fora la rondalla infantil
Podràs celebrar la vida intentant ser humil
N'hi ha que voldran el poc que tinguis, és un planeta hostil!
Som en un planeta hostil
És un planeta hostil
Rere l'espectacle, entre tendresa
A tota hora la vida penja d'un fil

3. Memòries perdudes

En un intern conflicte, res és igual
Ha perdut sentit tot antic ritual?
Una fricció, intangible, conceptual
De debò no hi veus més valor que el material?
De qualsevol cosa en feu un producte al final
El goig d'una vida reduït a un recurs banal?
Memòries perdudes en la distància són com en un encanteri, ecos ressonen no sabem d'on
Vestigis del vell món s'esvaeixen de jonc en jonc
Reminiscències que bevien d'una mateixa font
S'allunya rastre i significat, desapareix el pont
Tota ruïna en observar ens confon
Rastres que recordem enmig del son
Com un bosc rere les flames, de la cendra no hi ha retorn
Aquella més fosca nit nodrirà un demà, un nou jorn?

4. L'Escapçat de Can Medir

Ací só.
Tots m'anomenen l'Escapçat de can Medir.
Si adés era famós lladre ho só avui tant com ahir.
Calo foc a les pallisses, traginers m'escau d'occir i saquejo les capelles, que això encara és més roí.
I quan, las i sol, arribo al meu bosc sense camí, deixo el cap sobre una pedra, car no tinc altre coixí.
Els estels van apagant-se mentre neix el verd del pi, i aleshores se'm presenta la visió que us vull dir.
Ja davalla l'Àngel negre tot clamant: -ve-te'm ací!
Se m'acara i amb veu fosca sol parlar-me sempre així:
Tots els homes t'anomenen l'Escapçat de can Medir.
Déu et féu a imatge seva i ara ets com un bot de vi.
T'he fet lladre, t'he fet lladre, t'he fet lladre i assassí, el terror de la contrada que a tots dóna mal dormir.
En dos trossos, en dos trossos, el teu ésser vaig partir.
Ja no ets home i en ta vida no ho podràs esdevenir.
Després calla, i rere una ala el seu cap vol escondir per estrafer la parença que em donà el cop del botxí.
Aleshores semblants coses acostuma d'afegir:
Demà escanyaràs un frare, aquell que de bon matí sol anar a la Font del Roure d'amagat a beure vi.
Escomet-lo a la impensada, que no es pugui penedir de la seva malifeta amb la dona del veí.
Quan el vegis sense vida pren-lo i penja'l dalt d'un pi per exemple i vilipendi de la gent del Monestir.
Vull plorar, però no ploro car els ulls són lluny de mi; vull parlar, mes no tinc llengua, vull, què vull sinó morir?
Mon esguard des de la testa em recorda el meu destí.
Per mos crims van escapçar-me a la plaça de Robí.
Per tants crims no sóc un home i el diable em cal servir amb mon cap sota l'aixella, tristament fins a la fi.

5. Infantesa vora l'oblit

Infantesa vora l'oblit en un record estabornit
Mostrant feblesa, arraulit.
En un racó amagat en el pit
Hi desa un tret adquirit d'un temps que fou protegit
Impresa l'emoció en un crit d'una vivència que ha fugit
D'alegria i dolor prescrit d'un cercle que ja s'ha encongit
Enyorant aquell ànim i delit als qui de la vida ja s'han compadit
En un instant sent induït per un moment res ha envellit
Que la memòria ha endolcit el món d'on vingué, sent derruït
D'una violència i un neguit, après a domar el sentiment ferit
Imaginaves més enllà del que s'ha dit
Al món real encara no hi prenies partit
A cada estació més desposseït, el cor es va quedant entumit
A cada volta al sol més redimit dels dimonis que tornen en la nit

6. Esfondrament (La tempesta perfecta)

Un cerca entre guspires d'aquell segur element.
El so dels fonaments trontollant de llevant a ponent.
Aquesta tempesta es nota a prop i lluny al vent
Es nota al vent
Una gran pèrdua d'orgull es reflecteix en el firmament
Cantant la cantarella del sotmetiment
Esfondrament
D'una era, un acabament
Dolorós aferrissament
Aquesta tempesta es nota a prop i lluny al vent
Aquesta tempesta perfecta es nota ardent
Es nota ardent
Esfondrament
D'una era, un acabament
Dolorós aferrissament

7. Crisi de civilització

[Instrumental]








NAAKHUM LYRICS