NAAKHUM LYRICS

1. La fragilitat de la col·lectivitat

[Instrumental]

2. Ell llindar

És el llindar de la història
De camí a l'extinció o de la glòria?
Provinents d'una devastadora trajectòria
Escrit en els astres hi ha l'oblit i la memòria
És un entramat de laberints en la boira
Entre muntanyes i muntanyes de runa i escòria
Sentint, sense precedent, una manca d'eufòria
On és l'equilibri, on és la línia divisòria?
Com en tota addicció, una força illusòria una falsa sensació, com sent en una constant sínia
La humanitat en si, una paradoxa massa òbvia
Una realitat de la qual no hi ha escapatòria
No hi ha glòria, no n'hi ha, no ens adonem si som en la distopia ja
No hi ha eufòria, no n'hi ha, no aconseguim despertar del malson orwellià
És un llindar de grans respostes?
Som al llindar, tot donant voltes
És el llindar de noves revoltes?
Massa qüestions sense resoldre's
El llindar és aquí i som a les fosques
Un nou paradigma és a les portes

3. Kali Yuga

El final d'un cicle, degeneració espiritual
Prèvia al reinici, arribarà la fase final

Kali Yuga ascendint, connexió en un món virtual
Una deriva d'alienació cognitiva global

La desconnexió dels cicles del món natural
Una desfeta forçada de tot allò essencial
Aferrats a un sistema de buidor transversal
Un xoc inevitable, repercussió dimensional

Kali Yuga ascendint, connexió en un món virtual
Una deriva d'alienació cognitiva global

La fi d'un cicle basat en un descens sensorial
Un moment àlgid per la intel·ligència artificial
Tornarà a començar un nou cercle, des del punt inicial
Quan s'arribi finalment a l'altre extrem de l'espiral

Kali Yuga ascendint, connexió en un món virtual
Una deriva d'alienació cognitiva global

4. La postveritat

Hi ha silenci de complicitat
En la injustícia no hi ha neutralitat
La visceralitat s'ha obert de bat a bat la censura han blindat (un monstre han engendrat)
Els temps que venen són incerts
Ja no sabem diferenciar quan estem o no desperts
Si avui no et trobes, demà et perds.
Ja no sabem diferenciar la ficció davant els fets
És la postveritat ha transcendit la realitat
La percepció amb l'emoció han alterat
La mentida ja s'ha imposat.
Ja només importa el seu relat.
La devoció pel narcisisme (dogmatisme) ens ha encegat
És la postveritat
Autoritarisme amb impunitat
Les seves enganyifes són un cop d'estat
L'opinió pública han intoxicat
La intuïció hem desterrat
Hem oblidat l'obligació de qüestionar l'autoritat?
Sense veritat no hi ha llibertat.
Juguem amb inferioritat.
Es persegueix la dissidència, s'esborra la identitat
El culpable és l'innocent, l'innocent és l'acusat
La justícia han desvirtuat.
Hem oblidat l'obligació de combatre les falsedats?

5. El retorn a les arrels

No és dins el son
El contacte real amb els elements
No cal ser al cim del món per poder veure'n la decadència
T'allunyes i respires fins al fons
A pas descalç notaràs quan la neu es fon
Sentint el fred tan sols defugiràs l'arrogància
Escoltes la profunditat dels sons de la muntanya quan el sol es pon
Sents els batecs del bosc
Si goses endinsar-t'hi quan ja és fosc
Ressonant el fil dels trons o el bram del mar quan ve tempesta
El camí més llarg també duu a bon port entre reflexos de gel, el silenci és fort
No és dins el son
El contacte real amb els elements
No cal ser al cim del món per poder veure'n la decadència
La humilitat de l'home davant la seva sort
Si conserva ses arrels l'estirp no ha mort
En la pedra i l'alzinar també hi roman record, qui amoroseix l'entorn per cada bèstia?
La humilitat de l'home davant la seva sort qui amoroseix l'entorn per cada bèstia?
En la pedra i l'alzinar també hi roman record, qui amoroseix l'entorn per cada bèstia?
El camí més llarg també duu a bon port qui amoroseix l'entorn per cada bèstia?
En la pedra i l'alzinar també hi roman record, qui amoroseix l'entorn per cada bèstia?

6. Regressions saturnianes

Regressions saturnianes en tots els fronts
Forts bastions obstaculitzen les accions
Restriccions eclipsant les ambicions
Mutilacions que activen les convulsions
Regressions
Saturnianes
Afliccions van marcant el temps del món
Iniciacions a la saviesa, és el que són?
Tornen ferides de velles malediccions
Surten els signes d'aquelles contradiccions?
Eterns retorns que ens portaren les lliçons
El culte a Cronos, recordant-nos els patrons
Irrupcions de primitivisme entre els trons
Repressió que tenyeix tot rerefons
Regressions
Saturnianes
Ascensions només possibles sota el seu nom
Resurrecció en la maduresa, és en tot hom
Formen figures, transmeses pas sabem com
Es repeteix en la càrrega que es duu al llom
Paterns errors van mostrant revelacions
Antigues visions, s'alcen entre runa i pols
S'aixequen cendres, esforç, disciplina i valors
S'escolen espurnes, sordes ombres i dolors
Io
Saturnalia
Regressions
Saturnianes

7. Misteris latents

Sents els misteris latents
Rere la dansa del temps
Les grans qüestions fervents
No ens les respondran els vents
En una projecció aparent
Quan t'atures un moment
Quan escoltes més enllà de la ment
Tocaràs l'insòlit si romans atent
Obrint les portes d'un món adjacent, percebent l'ocult patrimoni i present mostrant-se davant savis i innocents

8. Inframón

A l'indret abismal el darrer alè ens durà
A un regne emboirat i extens, amb cinc rius i un sol fangar
Un judici, enmig de les ombres, impossible d'evitar
Entre infinita torba és ja tard per poder negar
L'infern és a la terra,
Rosa de foc, fa olor de guerra
Qui més pateix és qui més s'hi aferra
Serà fora l'inframón, allà tot et quedarà enrere
Dels tres regnes del món sols en un mai se't desterra
Del portal a l'inframón no en sol sortir pas cap desferra.
Immersos en un cicle plutonià
És un descens draconià
En les profunditats de l'inconscient humà, la transformació a l'inframón s'iniciarà
Entre la foscor, la flama s'encendrà
Coneixent els clarobscurs, un nou escenari vindrà
Un guardià del vell santuari el teu pas vigilarà
Res serà ja igual un cop n'aconsegueixis escapar
Sota les tenebres s'alteren les formes del demà
L'estat de tota matèria per sempre més canviarà
És un procés de mort i renaixença, i no és en va
El senyor de l'inframón permet el pas sols en entrar
Només amb l'escomesa de qui s'hi aventurà
Només de manera heroica en vida en sortirà
Un gos fidel al seu mestre l'heroi s'emportarà
Com tot en aquell reialme, a l'amo torna, i hi romandrà.
A l'indret abismal el darrer alè ens durà
A un regne emboirat i extens, amb cinc rius i un sol fangar

9. Terrors primordials

Rere els terrors primordials
Records onírics i astrals
Dimonis de pedra i fang
Aparicions de figures d'antany
Rostres sense expressió facial
En l'inconscient col·lectiu mundial
Percepció de subjectes en blanc
En una presència espectral

10. Exoplaneta

[Instrumental]

11. Moments Uranians

Són moments uranians
Esdeveniments cada cop més i més desafiants
Però l'inesperat té els seus paranys
Qui sabrà emprar aquests instants desconcertants?
Són moments desbordants malgrat que dirigents de l'elit ens volen ignorants
Si volem ser sobirans
Caldrà fer front pel futur que tenim a les mans
Són moments uranians
Caldrà fer front pel futur que tenim a les mans
Són moments desbordants
Seran els obedients cada cop més i més arrogants?
Davant els nous tabús ens mostrarem profans
Una disrupció en les idees establertes i imperants
Si volem ser sobirans
Caldrà fer front pel futur que tenim a les mans
L'esperit i l'avanç se seguiran oposant?
Sense trobar una harmonia no hi haurà pas endavant
El conflicte dual pot ser etern i constant
Qui fa la tasca difonent el saber impopular en el dominant?
Són moments uranians
Caldrà fer front pel futur que tenim a les mans
Tot es sacseja, a un ritme accelerant
En el compte enrere, la realitat es va esberlant
Tot culte i tot marc mental es va desemmascarant?
Qui sabrà aprofitar la fragilitat que estem presenciant?
Són moments uranians
Una disrupció en les idees establertes i imperants
Són moments uranians
En el compte enrere, la realitat es va esberlant

12. Exploració espacial

[Instrumental]

13. Perspectiva còsmica

[Instrumental]








NAAKHUM LYRICS